LA CARRERASSA DEL MEME
 LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL MEME
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Meme és un dels camins ramaders i han en La Ribera, al Pla del castell d'Albalat i al terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), esta via pecuària començava al costat de l'actual cementeri de la Ribera de Cabanes, i anava des de la Carrerassa de Les Torres fins a la Colada Realenga del Mar que passa paral·lelament a la costa i litoral mediterrani, en un recorregut d'uns 2.300 metres d'itinerari totalment recte. La carrerassa del Meme tenia la finalitat de permetre el pas a les raberes i pastors dels voltants, per transitar per les pastures i desplaçar-se des de les muntanyes fins a la mar en direcció transversal Oest-Est per poder creuar per esta via amb facilitat les àrees de cultius agrícoles del Pla litoral de la Ribera de Cabanes, per tal d'arribar a les pastures del Prat de Cabanes, i connectar les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Esta carrerassa té un ample legal que no real d'uns 35 metres. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven a les raberes de pastura en extensiu la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària, molt essencial per al correcte creixement, desenvolupament i reproducció del bestiar que ingereix molt poca sal en la seva alimentació natural. El contingut de la sal (sodi i clorur), són elements minerals essencials per a evitar la deshidratació, i per afavorir la digestió i l'assimilació dels aliments, i la millora de l'estat de salut dels animals en general.
. El recorregut d'esta carrerassa del Meme és el mateix de sempre però en l'actualitat és un camí agropecuari asfaltat per a permetre circular al transit rodat agrícola. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, estos són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani (entre els quilòmetres 401 i 402) que passarem per d'amunt d'un pont elevat (pont del cementeri), la carretera CN-340 (en el punt quilomètric 1.002) que cal creuar a peu pla, i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 97 i 98) que es creua per davall d'un pont (pont de Pitarch). Antigament havia un tancat o corralissa de bous al cap d'amunt ha l'inici de la carrerassa al peus de la muntanyeta de “Vaquero”. Sobre el topònim del Meme pareix que correspon a l'apodo o mal nom apel·latiu d'un personatge conegut com el Meme. “Meme” en singular o “Memes” en plural és un mal nom conegut i popular, que correspon a un sobrenom històric familiar que tenen com apel·latiu els components de varies families de Torreblanca, la Ribera i Cabanes.
LLEIS DE VIES PECUARIES
Projecte de llei, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana (RE número 83.632). De l’ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporalCAPÍTOL I : Dels usos comuns generals i especials. Secció primera, Usos comuns generals: prioritari, compatibles i complementaris. Article 26 De l’ús general prioritari: L’ús tradicional de les vies pecuàries per a la transhumància estacional, la transterminància i la resta de moviments de bestiar de qualsevol classe serà lliure, gratuït i prioritari a qualsevol altre. En el normal trànsit per les vies pecuàries els ramats podran aprofitar lliurement els fruits i els productes esponta- nis d’aquelles. Així mateix, podran abeurar, pernoctar i utilitzar els descansadors que hi haja o que s’hi puguen crear.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
domingo, 11 de octubre de 2015 a las 18:31
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
ASSEGADOR CARLISTA
LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
L'assegador de Don Carlos és un camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), la sendera es forma en la partició de la ratlla de termes de Cabanes i Benllóc, esta via pecuària baixa pel fons del barranquet del Brufol que és un ramal del barranc del Toll. Una dressera anava per la mallà barranc amunt, continuan per dins del terme de Benllóc a buscar el camí del Cuartico i la bassa del Cullerá, situats al cap d'amunt del barranc del Brufol ha una distancia d'uns 800 metres més amunt de la ratlla de termes. Este assegador té un ample legal que no real d'uns 35 metres i una longitud aproximada d'uns 3.100 metres de recorregut, a contar des de l'inici a la ratlla de termes que pasa pel mitx del barranc del Brufol, baixa'n pel fons del barranc en direcció Est, deixa atrás la muntanya i entra al pla per creuar-lo, i anar a buscar i acabar en trobar-se amb la zona d'humedal del Prat de Cabanes. La carrerassa de Don Carlos tenia la finalitat de permetre el pas als ramats per connectar i arribar a les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. El recorregut de esta carrerassa en alguns trams ha desaparegut el pas, i en altres encara és possible seguir a peu, el itinerari passa per les partides de les Verdoies, la Mallá Ampla, el Contador i la Torrocá. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen, intercepten i desconnecten la carrerassa tallant e impedin totalment el pas històric, estos impediments són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani, la carretera CN-340 i el FFCC València-Barcelona. Per a poder accedir al prat, històricament la carrerassa baixava recta com un fil fins al prat, però en l'actualitat cal pegar una bona volta i revolta per a poder superar les tres vies de comunicació que li tallen el pas, tal com és pot comprovar en quant s'arriba per la dressera del corral dels Cuartiqueros i a la tanca de l'autopista ens tallaá el pas, per creuar els ramats han de desviar-se del traçat històric anant cap al Nord-est seguint pel camí de contra l'autopista, ha el curs hídric del barranc del Toll que està a una distància des de el corral dels Cuartiqueros d'uns 500 metres, en el barranc cal anar i seguir pel mateix llit de cudols i passarem per baix de dos ponts, que pertanyen al de l'autopista AP-7 i el pont de la CN-340, i tot seguit trobarem un camí asfaltat, es tracta de la carrerassa de l'antic camí Vell de Castelló, caldrà virar per ell cap a la dreta per a trobar-nos a 125 metres amb la carrerassa de la Ratlla, per on s'ha de continuar en direcció cap a la mar, creuarem les vies del ferrocarril fàcilment per damunt d'un pont elevat, continuarem recte uns 440 metres, mentre passarem contra la corralissa de bous d'Oña que deixarem a l'esquerra i a la distància dita trobarem l'encreuament amb l'assegador o vereda del camí l'Atall, que caldrà continuar uns 650 metres en direcció Sud-oest cap a les agulles de Santa Agueda i per la partida de la Torrocá , als 650 metres trobarem un nou cruce de camins que correspon a la part final de la vereda històrica de Don Carlos que habiem perdut, la continuarem uns 500 metres fins a finalitzar al prat, on antigament havia un tancat o corralissa de bous. En l'actualitat tota la zona esta molt desfigurada i transformada per ser una explotació minera en actiu d'extracció de turba del prat. El topònim de Don Carlos, ens transporta als conflictes de les guerres carlines del segle XIX i a l'infant Don Carlos que era Carlos María Isidro de Borbón i Borbón (1788-1855) i primer pretendent carlista al tron espanyol, amb el nom de Carlos V. La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
viernes, 09 de octubre de 2015 a las 20:10
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
PAISAJES Y MEDIO AMBIENTE
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
LUGARES DE INTERÉS MEDIOAMBIENTAL Y PAISAJÍSTICO DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE CABANES :
JUAN EMILIO PRADES BEL
Los espacios de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes en la comarca de la Plana Alta (Castellón, Comunidad Valenciana) que cuentan con algún tipo de protección son enumerados en la siguiente relación inventario:
-El Parque Natural del Prat de Cabanes: Espacios Naturales Protegidos, contemplados en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
-El Paraje Natural del Desert de les Palmes declarado según Decreto 149/1989, de 16 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. Comprende además de Cabanes parte de los términos municipales de Benicàssim, Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana.
-La Zona Húmeda Parque Natural Prat de Cabanes (Zona 2)
-LIC Prat de Cabanes y Torreblanca: LIC: Lugar de Interés Comunitario (Directiva 92/43/CEE; Acuerdo de 10 de julio de 2001 del Gobierno Valenciano).
-LIC Desert de les Palmes: LIC Desert de les Palmes, a favor de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
-ZEPA Prat de Cabanes y Torreblanca: (ZEPA) Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPAs), según la Directiva 79/409/CEE, del Consejo de 2 de abril, relativa a la conservación de las Aves Silvestres.
- La microrreserva vegetal del Alt del Colomer (Cabanes).
- La microrreserva vegetal Platja del Quarter Vell (Cabanes).
- La microrreserva vegetal de Torre de la Sal (Cabanes).
domingo, 08 de marzo de 2015 a las 11:27
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
HIDROGEOLOGÍA DE LA PLANA DE ALBALAT
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
TOPONÍMIA HIDROGEOLÓGICA DE LA PLANA DE ALBALAT (ORPESA, CABANES, TORREBLANCA Y ALCALÀ DE XIVERT)
- Hidrogeologia: Relación toponímica de los cauces hídricos y corrientes naturales de drenaje contínuos y discontínuos más destacables de los que vierten sus aguas a la Plana del Castell d'Albalat , se trata de un llano litoral que comprende un territorio diferenciado, englobando parte de las tierras de los municipios de Orpesa del Mar, Cabanes, Torreblanca, Alcalà de Xivert, relación-índice :
Río Chinchilla, Barranc del Toll, Barranc de La Verdoya, Barranc de La Rabosa, Barranc de Fontanelles, Barranc de La Font del Campello, Barranc de Perchets, Barranc de La Caldera, Barranc de Cabanes, Barranc del Ramachol, Barranc de Les Santes, Barranc de Ullas, Barranc de Perrils, Barranc de Miravet, Barranc del Castillo, Barranc del Negre, Barranc de Raboso, Rambla de Manyes, Rambla del Metche, Rambla Seguer (la Rambleta), Río Coves-San Miguel, Rambla d'Estopet .
GENTS, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
TOPONÍMICA HIDROGEOLÒGICA DE LA PLANA DEL CASTELL D'ALBALAT
- Hidrogeologia: Relació toponímica dels cursos hídrics i de les corrents naturals de drenatge de plutja continus i discontinus més destacables dels que aboquen les seves aigües a la "Plana del Castell d'Albalat", es tracta d'un plà litoral que compren part de les terres dels termes municipals d'Orpesa del Mar, Cabanes, Torreblanca i Alcalà de Xivert. Relació-index toponímic:
Riu Chinchilla, Barranc del Toll, Barranc de la Verdoya, Barranc de la Rabosa, Barranc de Fontanelles, Barranc de la Font del Campello, Barranc de Perchets, Barranc de la Caldera, Barranc de Cabanes, Barranc del Ramachol, Barranc de Les Santes, Barranc de Ullas, Barranc de Perrils, Barranc de Miravet, Barranc del Castell, Barranc del Negre, Barranc de Raboso, Rambla de Manyes, Rambla del Metche, Rambla Seguer (la Rambleta), Riu Coves-Sant Miquel, Rambla d'Estopet.
sábado, 07 de marzo de 2015 a las 15:30
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
|
|
EL PARAJE NATURAL DEL DESIERTO DE LAS PALMAS
 GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
PATRIMONIO NATURAL Y VEGETAL DE CABANES (CASTELLÓN) : EL PARAJE NATURAL DEL DESIERTO DE LAS PALMAS/ DESERT DE LES PALMES.
El Paraje Natural del Desert de les Palmes/Desierto de las Palmas fué declarado un espacio de especial protección por el Decreto 149/1989 de 16 de octubre del Consell de la Generalitat Valenciana. El espacio que ocupa el Paraje Natural comprende parte del territorio de los términos municipales de Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa/ Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana. La flora que cubre el paraje supera las 600 especies de plantas vasculares. A pesar de los aprovechamientos forestales y prácticas agrícolas erróneas, se encuentra un gran número de arbustos típicos de bosques primitivos como el madroño, durillo, brezo, torvisco, aladierno, rusco, enebro, lentisco y palmito; enredaderas como la rubia, hiedra o zarzaparrilla. Actualmente, la mayor parte está ocupada por diversos tipos de matorral, en donde destacan especies como el romero, tomillo, aliaga, brezo, albaida, jara blanca y jara negra. También existen plantas endémicas, raras o amenazadas como el Leucojum valentinum, Cytisus villosus, Crassula campestris, Biscutella calduchii, Minuartia valentina, etc. En menor medida, aparece pinares, con Pinus pinasteren terrenos silíceos de areniscas rojas, y los Pinus halepensis presentes en cualquier tipo de suelo.
domingo, 01 de marzo de 2015 a las 19:54
Enviado por JUAN EMILIO PRADES BEL
|
